Vents del Garbí >

Relat històric simfònic

Descargar partitura

Vents del Garbí és una obra inspirada en la història del poble d’Estivella, estretament lligada a la muntanya més emblemàtica de la Serra Calderona, el Garbí.

Aquest relat històric-simfònic s’inicia amb una vista panoràmica de la vall, amb una instrumentació colorista, metàfora de l’ambient natural i de vida del poble d’Estivella. És per això que ja en aquest moment s’avancen aquells que seran els motius principals de l’obra donant pas al tema més important, “Vents del Garbí”. Aquest tema central és l’eix d’unió que cohesiona tot el relat des de l’inici fins el final de l’obra. En ell s’evoca la vitalitat i l’alegria d’Estivella i la seua gent.

Una vegada situats, la música ens trasllada al passat històric del poble. No en va, l’autor utilitza un solo de timbal, per portar-nos als orígens d’Estivella: els assentaments íbers. Des d’aleshores, la falda del Garbí i, més concretament, el paratge de Beselga -del qual es creu que va ser l'origen de la població d'Estivella-, es va convertir en un lloc privilegiat per al control de la vall, com ho confirma l’ús estratègic que d’ell n’han fet les diferents civilitzacions que l’han poblat i que li han donat forma.

“L’estiba de Murbiter”, tema introduït pel solo de trompeta, transmet amb un caràcter legato la tranquil·litat que durant molt temps va regnar en aquesta zona.

Una de les cultures que més rellevància ha tingut al passat del poble d’Estivella és l'àrab. Beselga va ser musulmana durant molts anys. “La Reconquesta 1248” recorda que després de la victòria del rei cristià Jaume I, els musulmans continuaren vivint a Beselga. Començava així una convivència entre cultures no sempre lliure de tensions.

El “discurs” del trombó, subratllat pels timbals, representa l’ambició dels senyors cristians per fer-se respectar entre la població musulmana. Tot i això, la vida a Beselga es continuava regint pels costums àrabs. La intervenció del soprano i el posterior diàleg amb el clarinet i la flauta il·lustren la queixa de la població musulmana davant la creixent repressió cristiana.

“El Castell de Biselcam” ens mostra aquest mestissatge entre cristians i musulmans mitjançant la superposició de diferents plànols melòdics. Sobre una marxa mora van apareixent altres elements de contrast que evoquen la presència cristiana i que cada vegada agafen més intensitat i protagonisme, en detriment de la melodia àrab.

Des dels seus orígens sempre hi ha hagut un aspecte molt present en la història del poble d’Estivella: l’estreta relació que ha mantingut i encara manté amb els elements naturals que l’envolten, entre ells “La Font de Barraix”. L’aigua ha estat de vital importància per a una població que durant anys ha comptat amb l’agricultura com a principal mitjà de subsistència. 

Però si hi ha un element natural del qual Estivella és inseparable aquest és el Garbí. Aquesta muntanya ha marcat la història i les tradicions del poble, sobretot des que a dalt del cim es va situar la Santa Creu del Garbí, una creu de la qual es diu que guarda en el seu interior un lignum crucis, és a dir, un fragment de la "Vera Creu" en què va morir Jesucrist.

Aquesta creu ha donat al poble d'Estivella una de les històries transmeses de generació en generació i que encara avui sobreviu. Es conta que la tranquil·litat de la vall es va veure sobtadament trencada per "L'incendi del Garbí". En aquest moment de tensió i caos, la música rememora aquells fets: se succeeixen les flames, la fusta es crema, les campanes alerten de l'incendi, la gent del poble crida a foc i apareixen, mentrestant, elements que recorden que el motiu principal de l'obra, el Garbí, està en perill.

"La Santa Creu del Garbí" estava a punt de cremar-se. El solo de trompa és el lament de la muntanya, extret del tema central de l'obra. L'acompanya el ritme dels tambors que, si bé conté una essència fúnebre, també acull l'esperit inconformista i de lluita del poble per salvar la Santa Creu.

La força amb què cremava el foc feia va qualsevol intent de frenar el seu avanç i el poble, impotent, es va encomanar a la Santa Creu del Garbí. Les oracions del "Sant Déu, Sant fort, Sant immortal" van tenir resposta, es va produir el miracle i l'incendi va perdre potència fins apagar-se. La banda, emulant el poble d'Estivella, entona l'oració d'agraïment a la Santa Creu que ha salvat la vall, la muntanya, el Garbí.

Alliberat el poble de la tragèdia, l'obra recupera el tema principal. "Vents del Garbí" recobra la vitalitat i la riquesa de l'entorn d'Estivella, al temps que prepara la coda final. Ja en la tonalitat principal, "Glòria a Estivella" mescla el tema central de l'obra i l'himne dedicat a la població. Se succeeixen, llavors, tots els motius que han conformat el relat, fent un repàs simfònic per la història d'Estivella i la muntanya del Garbí.

Situació i relació de les cites:

c. 17- “Vents del Garbí”

c. 73- “L'estiba de Murbiter”

c. 95- “La Reconquesta 1248”

c. 141- “El castell de Biselcam”

c. 193- “La Font de Barraix”

c. 237- “L'incendi del Garbí”

c. 251- “La Santa Creu del Garbí”

c. 279- “Sant Deu, Sant fort, Sant immortal”

c. 300- “Vents del Garbí”

c. 321- “Glòria a Estivella”

More details

  • Skills

    piano, trompa

La verdadera misión del director es encontrar con sus emociones aquello que no está escrito en el pentagrama y saber transmitirlo a su orquesta...

la del compositor evitar ser descubierto... 

Josep Miquel

Últimos Posts



Contacto

JoomShaper