Lira d'Iris < >

Notes del director "Lira d'Iris"

Descargar partitura

Es difícil trobar com explicar aquesta obra sense entrar en formalismes i tecnicismes que poc o res interesen als instrumentistes, pero vaig a intentar comentar algunes coses que pots destacar de l'obra i que pots explicar fácilment.

L'obra és a mode de Poema Simfònic, molt lliure amb la seua forma. Els temes van entrellaçant-se i contrapuntejant, amb una evolució continua. No hi ha cap repetició, no hi ha reexposicions, pareix com si tot apareguera de nou, com si tot fos la primera volta, però la realitat és que tot està desde el principi, tot es un "triangle" temàtic i tonal.

Són tres els temes principals i tres les tonalitats. Un triangle perfecte, d'unió i al mateix temps de contrast. Ab-C-E, tres tonalitats a distancia de tercera major, formen aquest nexe tonal, un entramat complementat equilibrat per a l'aparició de cada tema.

L'obra es un recorregut de colors, un "arc iris" de llum. Es eixa la manera de tocar "Lira d'Iris" amb el joc de la llum i dels colors sempre present. Comença fosca, i poc a poc va agafant llum, fins el climax final.

Es molt important el "fondo" de l'obra, la textura en l'instrumentació de cada moment, allò que pasa i l'oit no li dona importancia és realment lo més important de Lira d'Iris, i no tant els temes o les melodies, perque en eixos planos ocults està l'encant d'aquesta obra. Un tema comença, amb un sabor, amb un color, amb un sentiment i poc a poc, de forma camaleonica, acaba siguent algo totalment diferent al principi.

La tematica, son tres temes molt coneguts per al poble de Sagunt, però la idea no es ubicar-los en el seu lloc natural, més be, el contrari, desubicar-los per a buscar en l'oient la sorpresa. Imagineu-vos els temes de Valencia, el Fallero i Paquito el Xocolatero, fora de la forma de pasodoble, i totalment desenfocats de la seua apariencia coneguda. Eixa és la idea de "Lira d'Iris", confundir l'oient que sap estar escoltant alguna cosa que coneix però que quan se'n adona, ha passat i està en altre lloc, preguntat-se de nou "i aço, a que me sona?"

Buscar l'originalitat es molt difícil, buscar que algo teu sone a nou pot crear una ansietat que te faça arriscar més del conter i sols per ser diferent buscar l'artifici indiscriminat. Es més facil, algo ja conegut, desenfocar-ho, cambiar amb tots els mitjans compositius posibles un "tema" conegut i que parega nou, original. Eixa es la idea compositiva de "Lira d'Iris".

A mi m'agrada moltisim alguns detalls que poden passar desapercebut. Primer el doble final. La Coda es repeteix dos voltes, la primera compas 316-323 on pareix que Do major siga la tonica final. Pero no, es Mi, en el final de l'obra l'ultima tonica.

Altra cosa que m'agrada molt es tam-tam del compas 334, que obri la sonoritat de la banda i camvia el sabor melancolic i trist de la primera part del cant de l'himne del patrons a la part més "marcial" i d'estil "anglés" a partir d'ahí amb les trompetes com a protagonistes.

La part del "Funebre", és l'unica part que s'escolta un troset de la meua música, la marxa de la "Vera Creu", es sense dubte per a mi, la part mes emocionant, l'unica part descriptiva, que intenta ubicar-mos en els carrers de Sagunt, amb el pas de la processó de Divendres Sant.

More details

  • Skills

    piano, trompa

La verdadera misión del director es encontrar con sus emociones aquello que no está escrito en el pentagrama y saber transmitirlo a su orquesta...

la del compositor evitar ser descubierto... 

Josep Miquel

Últimos Posts



Contacto

JoomShaper