Suite de ballet <

Descargar partitura

Podriem pensar que "Suite de ballet" és una obra d'estil clásic, una obra amb balls de saló de carácter cortesá,, una obra per al ballet, o almenys eixa és l'impresió que ens fa el seu titol, i en part és així, però amb un accent important de modernitat. "SUITE DE BALLET" és com la suite clásica, un conjunt de dances, un conjunt de balls però ubicats en una època actual, i amb un color de banda "diferent", buscant les sonoritats dels distints grups que s'han format entre les nostres bandes (big-band, jazz band, show band o batucades entre altres).

"SUITE DE BALLET" és una obra bitemática, amb una elaboració melòdica constant, una obra on les melodies se disfrasen constantment adaptant-se camaleonicament a cadascun dels estils, a cada una de les situacions.

"SUITE DE BALLET" no tracta de descriure ninguna història, ni programa, més be intenta transmetre sensacions, estats d'ànim, recordant-nos moments viscuts.

Comença amb amb una Introducció lenta i tenebrosa, on els metalls greus presenten el tema principal, 4 notes que seran el "leitmotiv" de tota l'obra. El color fosc i dramatic del principi va convertint-se en un color més brillant i la secció acaba amb un fort acord de Mi Major.

Comença aleshores una cadència de clarinet de gran dificultat, a mode de reclam el solista ens situa en el primer ball, un vals de gran colorit. Els vals va creixent en intensitat fins que súbitament es desmorona, s'apaga com una llum i torna la tristor amb altra volta el clarinet com a solista.

Entrem en una secció d'enllaç, l'apareció d'un segon tema es mescla amb els vals a mode de "colage", fins que aquest acaba apoderant-se amb força a ritme de peteneres.

És aquesta secció, un de les parts on la música millor ens trasmet l'alegria i la força de la música latina, i durant uns instants, ens situa en mig d'alguna festa afro-americana, amb la secció de trompetes com a autentiques protagonistes.

Com si les llums del teatre s'apagaren, el ritme de peteneres acaba i comença la secció mes "jazzera". El solo de saxo tenor ens sumergeix en la música més "negra", a ritme de swing i amb forta carrega sentimental, el tema va guanyant en intensitat i també en tempo fins convertir-se en un tango apasionant, però la calideça d'aquest tema cau de nou en el pesimisme amb la tornada de la introducció.
Estariem en el "anticlimax" de l'obra, el moment més frustrant i dolorós, on la música pareix no tindre descans ni consol, però just en eixe moment, inesperadament apareix de nou el tema del solo de saxo, en el moment sense dubte, més emotiu de tota l'obra.

Aplega el "vivace", una part cómica i desenfadà, vertiginosament els temes van passant per totes les seccions de la banda, fins l'entrada de la "timbalada", festa de batucades, que desemboca en el "Mambo" final.
A ritme de bambo, i amb una instrumentació molt a l'estil de les big- band, saxos, trompetes i trombons li donen l'ultim impuls a l'obra. Arribem al climax final, una "bacanal" de detalls ritmics i melodics en armonía i amb un final brillant i explendorós.

More details

  • Skills

    piano, trompa

La verdadera misión del director es encontrar con sus emociones aquello que no está escrito en el pentagrama y saber transmitirlo a su orquesta...

la del compositor evitar ser descubierto... 

Josep Miquel

Últimos Posts



Contacto

JoomShaper